Banner Univadis
Buscar         Presentación    Nosotros    El dolor    Advertencia   
   
  Cefalea de Tensió. Pacients
 
 

CEFALEA TENSIONAL. PACIENTS


  Vosté patix una “Cefalea Tensional” o “Cefalea de tipus Tensional”. La paraula cefalea és un terme mèdic que significa mal de cap. En Medicina es distingixen dos grans classes de cefalees, per una banda les anomenades cefalees primàries i per un´altra les conegudes com a cefalees secundàries. Les cefalees secundàries són aquelles que obeïxen a dos motius principals: el primer és la presència d'algun dany o lesió dins del cervell o altres estructures anatòmiques del cap o la cara, per exemple, un traumatisme, una hemorràgia, una trombosi, una infecció o un tumor; el segon és l'efecte produït sobre aqueixos òrgans per algun tòxic o algun trastorn metabòlic – per exemple, certs medicaments, una falta d'oxigen o una tensió arterial excessivament alta –. Per la seua banda, les cefalees anomenades primàries són totes aquelles que no obeïxen a cap de les causes mencionades; dit d'una altra manera, a pesar de tots els avanços mèdics, encara no es coneixen amb exactitud les causes que les produïxen.
 
   No obstant, aquestes cefalees primàries són les més freqüents, al voltant del 90% de les que veiem els metges, així que si vosté patix dolors de cap és quasi segur que patirà una cefalea primària i, per tant, és molt poc probable que tinga una malaltia potencialment greu. No obstant, no per això s'ha de minimitzar la importància d'aquestes cefalees primàries, perquè, encara que no es deguen en general a trastorns greus, poden alterar en major o menor mesura la qualitat de vida de les persones que les patixen.    
 
   Hi ha quatre tipus principals de cefalees primàries: la Cefalea Tensional, la Migranya o “Jaqueca”, les conegudes amb el complicat nom de Cefalees “Trigemin-autonòmiques” i, finalment, un quart grup d'altres cefalees primàries més rares. De totes aquestes cefalees primàries, la Cefalea de tipus Tensional o, simplement, Cefalea Tensional, és la més freqüent.
 
   El nom de Cefalea Tensional té un origen poc clar: per a alguns, aquest nom procedix de la freqüent associació d'aquest mal de cap amb una contracció sostinguda, o “tensió”,  dels músculs pericranials, és a dir, els músculs plans i prims que es localitzen sobre la superfície del crani, entre l'os i el cuir cabellut (la pell on s'assenta el cabell). Per a altres, aquest nom procedix de la també freqüent coincidència d'aquest tipus de dolor amb circumstàncies vitals estressants o situacions de tensió.    
 
   La Cefalea Tensional és un dolor que segurament tots hem sentit en alguna ocasió, fins al punt que a vegades es descriu com “un mal de cap normal”, sovint per a diferenciar-ho d'altres dolors de cap més intensos. Sol ser un mal de cap que afecta a un costat i a l'altre d'aquesta, difús o més centralitzat en el bescoll, el front o la zona de “damunt del cap” (que els metges denominem vertex), descrit la majoria de les vegades com un pes, una sensació de tensió o una banda que estreny el cap. Generalment és d'intensitat lleu i en circumstàncies normals no s'acompanya de nàusees o vòmits ni d'hipersensibilitat a la llum o als sorolls, per la qual cosa quasi mai afecta les activitats quotidianes, que normalment no han d'interrompre's per aquest motiu. La majoria de les vegades el dolor dura unes poques hores o alguns dies però pot tindre tendència a repetir-se, la qual cosa sol ocórrer com a màxim entre 1 i 10 dies al mes. Per això, a pesar de ser el tipus de mal de cap més habitual, no sol ser motiu de consulta al metge, excepte en aquells casos en què es fa molt freqüent o es cronifica fins a fer-se diari o quasi diari. És molt probable que aquest siga el seu problema.  
 

   La causa de la Cefalea Tensional, com la d'altres cefalees primàries, no es coneix amb exactitud. Durant molt de temps, es va considerar que aquesta cefalea era deguda a la contracció dels músculs del cap i el coll. És un fet comprovat, que quasi tot el món ha experimentat alguna vegada, que la contracció muscular mantinguda o repetida produïx dolor i hipersensibilitat en la zona on es localitza el múscul o músculs contrets (dolor i hipersensibilitat que són deguts a la irritació dels nervis que arrepleguen la sensibilitat de tals músculs i també de la pell que els rodeja). És a més un fet demostrat que una de les manifestacions biològiques dels estats d'alerta o d'estrés en els sers humans és que determinats músculs, particularment els del cap i el coll, es contrauen de manera reflexa: en els nadons es pot despertar un reflex en resposta a la por o a la sorpresa, el anomenat Reflex de Moro (del que és possible que vosté haja sentit parlar al Pediatra si fa poc que ha tingut fills), que consistix en una contracció muscular generalitzada que es traduïx en un sobresalt; amb el pas del temps, la maduració del Sistema Nerviós, format entre altres estructures pel cervell) porta a què aquestes respostes es focalitzen sobretot en els músculs cranials i cervicals.  
   No obstant,hi ha moltes persones que patixen aquest tipus de cefalea (especialment en casos en què és crònica o diària) en les que no es pot demostrar que els músculs del cap estiguen contrets. Alguns treballs d'investigació suggerixen que el dolor seria llavors pel fet que les terminacions nervioses s'haurien fet més sensibles del normal a conseqüència d'haver passat per un estat d'irritació més o menys durador, inclús en el passat, haja sigut una contracció muscular o un altre factor o factors encara no prou coneguts. El dolor es podria fer crònic per un “esgotament” dels sistemes de què el propi encèfal està dotat per a mitigar els dolors que sent, produïts per l'excitació de terminacions nervioses especials que es localitzen en quasi tots els llocs de l'organisme. Enfront d'aquests dolors, aqueix sistema d'alleugeriment del dolor funcionaria per mitjà de la producció de determinades substàncies químiques que actuen com a vertaders analgèsics naturals.  
 
  A pesar que no es coneixen amb certessa els mecanismes per què es produïx la Cefalea Tensional, sí que es reconeixen una sèrie de factors que afavorixen la seua aparició. En línies generals, aquests factors poden ser de quatre tipus:
 
1.   Factors desconeguts: en algunes persones no es troben factors desencadenants aparents a pesar d'una avaluació exhaustiva.
 
2.   Situacions o circumstàncies vitals de gran exigència per al cos o la ment: el que coneixem genèricament com a estrés.
 
3.   Trastorns del son, en especial l'insomni, que pot ser causat per l'estrés o ser independent d'aquest (per exemple, per haver d´atendre durant la nit a un nin o a un malalt).
 
4.   Afeccions doloroses en altres zones pròximes que poden “reflectir-se” a nivell del Cap, del tipus d'una disfunció oromandibular o un dolor de un altre origen.
 
  Entre les circumstàncies vitals estressants es troben situacions molt heterogènies: laborals, familiars, socials, físiques, emocionals, etc. En funció de la seua duració en el temps, o de la reacció individual de cada persona enfront d'elles, tendiran a provocar mal de cap més o menys freqüent o durador. Sovint, la cefalea s'acompanya de dolor en altres zones, com les mandíbules, el coll o els muscles – de fet, aquesta és la causa més freqüent del “dolor de cervicals” –, i d'altres símptomes com a insomni, pèrdua de gana o disminució de l'activitat sexual.
 
  A més de cefalea i altres símptomes, aquestes circumstàncies estressants poden generar en alguns casos alts nivells d'ansietat i alteracions de l'estat d'ànim, la qual cosa pot desembocar en un síndrome d'ansietat crònica o en una depressió. A vegades, es dóna la circumstància que aquests estats d'ansietat o depressió poden ser una conseqüència del mal de cap quan és molt freqüent o persistent, igual que ocorre com a reacció enfront d'altres trastorns o malalties crònics. O viceversa, en algunes ocasions, el mal de cap pot aparéixer com un símptoma físic d'una depressió o d'un estat d'ansietat. 
 
  Quan la Cefalea Tensional és esporàdica, la qual cosa ocorre en la majoria de les ocasions, no sol consultar-se al metge. De totes maneres, deu vosté saber que el seu tractament consistix en la presa judiciosa d'analgèsics, dels que els més recomanables són els anomenats anti-inflamatoris no esteroides, encara que també poden ser útils altres analgèsics de primera línia com el metamizol (Nolotil, Lasain) o el paracetamol (Termalgin, Gelocatil, etc), que a vegades es presenta combinat amb codeïna. Aquest últim medicament, sobretot si es combina amb codeína, no hauria d'emprar-se més d'un dia a la setmana.
 
Té tractament la Cefalea Tensional crònica?
 
  Sí ho té, però ha de buscar-ho acudint a un professional mèdic. El més pròxim a vosté és el seu metge d'Atenció Primària, qui en la major part dels casos està perfectament capacitat per a entendre i tractar el seu problema. En algunes ocasions el seu metge pot necessitar l'opinió d'un especialista, en aquest cas un neuròleg.
 
  A pesar que la resposta pareix tan òbvia, una gran part de les persones amb Cefalea Tensional freqüent o crònica no arriba a consultar mai a un metge i recorre a l'automedicació. De fet, el mal de cap és una de les afeccions que amb major freqüència dóna lloc a aquesta pràctica. En molts casos, açò pot tindre conseqüències molt negatives, ja que el consum freqüent, dos o més dies per setmana, d'analgèsics de forma indiscriminada és la causa més freqüent que el dolor es cronifique, es precissen dosi cada vegada més altes de medicaments i el dolor arribe a fer-se diari o quasi diari. Aquesta cefalea crònica diària associada a l'ús excessiu d'analgèsics és un problema de salut cada vegada més freqüent i pot arribar a ser molt incapacitant; no obstant, té solució, sempre que es recórrega a un tractament específic indicat i supervisat per un metge, després d'una correcta avaluació del problema.
 
  Altres condicions que afavorixen la cronificació d'una Cefalea Tensional són la perpetuació en el temps dels factors que l'afavorixen, abans mencionats, el consum d'alcohol, el tabaquisme, la presència d'un trastorn del son o la coexistència d'un síndrome d'ansietat o d'una depressió. 
 
  En línies generals, el tractament de la cefalea tensional comprén l'ús de determinats medicaments preventius, als que han d'afegir-se recomanacions sobre hàbits de vida i tècniques per a combatre l'estrés. Entre els medicaments, el més utilitzat és l'amitriptilina, un medicament emprat antigament per al tractament de la depressió que, per un mecanisme d'acció poc conegut (que no té res a veure amb el seu efecte antidepressiu), resulta de gran utilitat en molts casos per a reduir la freqüència i intensitat dels dolors de cap crònic. 
 
  Ocasionalment, en casos en què puga associar-se un síndrome d'ansietat o una depressió, ha de realitzar-se també un tractament simultani d'aquestes afeccions.      

 

     Subir
 
  con la colaboración de: