CLASIFICACIÓ IHS. RESUM.
CLASSIFICACIÓ DE LES CEFALEES.
(Veure Subseccions anteriors, presentacions en diapositives IHS)
1. CEFALEES PRIMÀRIES.
2. CEFALEES SECUNDÀRIES.
3. NEURÀLGIES CRANIALS, DOLOR FACIAL PRIMARI I CENTRAL I ALTRES CEFALEES
1. CEFALEES PRIMÀRIES.
1. MIGRANYA.
2. CEFALEA DE TIPUS TENSIONAL.
3. CEFALEA EN RAÏMS I ALTRES CEFALEES TRIGEMIN-AUTONÒMIQUES.
4. ALTRES CEFALEES PRIMÀRIES.
2. CEFALEES SECUNDÀRIES.
5. Cefalea atribuïda a traumatisme de cap o coll.
6. Cefalea atribuïda a trastorn vascular cranial o cervical.
7. Cefalea atribuïda a trastorn intracranial no vascular.
8. Cefalea atribuïda a una substància o a la supressió d’una substància.
9. Cefalea atribuïda a infecció.
10. Cefalea atribuïda a trastorns de l’homeostasi.
11. Cefalea o dolor facial atribuïts a trastorn de crani, coll, ulls, oïdes, nas, sins, dents, boca o altres estructures cranials o facials.
12. Cefalea atribuïda a trastorn psiquiàtric.
3. NEURÀLGIES CRANIALS, DOLOR FACIAL PRIMARI I CENTRAL I ALTRES CEFALEES.
13. Neuràlgies cranials i causes centrals de dolor facial.
14. Cefalea, neuràlgia cranial, dolor facial central o dolor facial primari d’un altre tipus.
A continuació es desglossa la classificació, traduïda, amb alguns comentaris afegits, amb especial atenció a les cefalees més freqüents en la pràctica clínica: les Cefalees Primàries [en especial la Migranya, la Cefalea de tipus Tensional i la Cefalea en Raïms (2a, 1a i 3a en freqüència respectivament)].
CEFALEES PRIMÀRIES.
El diagnòstic d’una cefalea primària requerix l’exclusió d’altres possibles causes (en concret, els trastorns enumerats en els grups 5-14 de la classificació). Això requerix:
- Anamnesi i exploració física no suggestives d’algun d’aquests trastorns, o bé,
- L’anamnesi i/o l’exploració ho suggerixen però:
* Es descarta per mitjà d’EE.CC. apropiades.
* Es confirma, però els atacs no apareixen per primera vegada en relació temporal pròxima a tal trastorn.
CEFALEES PRIMÀRIES: 1. MIGRANYA.
2. CEFALEA DE TIPUS TENSIONAL.
3. CEFALEA EN RAÏMS I ALTRES CEFALEES TRIGEMIN-AUTONÒMIQUES.
4. ALTRES CEFALEES PRIMÀRIES.
1. MIGRANYA. (Veure Migranya. Introducció).
1.1. Migranya sense aura.
1.2. Migranya amb aura.
1.2.1. Aura típica amb cefalea migranyosa.
1.2.2. Aura típica amb cefalea no migranyosa.
1.2.3. Aura típica sense cefalea.
1.2.4. Migranya hemiplègica familiar.
1.2.5. Migranya hemiplègica esporàdica.
1.2.6. Migranya de tipus basilar.
1.3. Síndromes periòdiques de la infància precursors de migranya.
1.4. Migranya retiniana.
1.5. Complicacions de la migranya.
1.6. Probable migranya.
- Les síndromes prèviament definides de migranya amb aura prolongada i de migranya amb aura d’inici agut no s’inclouen en l’actual classificació (excepte com a característica d’alguns atacs aïllats en pacients que patixen Migranya amb Aura).
2. CEFALEA DE TIPUS TENSIONAL. (Veure Cefalea de tipus Tensional. Introducció).
2.1. CEFALEA TIPUS TENSIONAL EPISÒDICA INFREQÜENT: Almenys 10 episodis; frec.<1 dia al mes o 12/any; duren entre 30 min. i 7 dies).
2.2. CEFALEA DE TIPUS TENSIONAL EPISÒDICA FREQÜENT: Almenys 10 episodis; frec. > 1 d i <15 d al mes durant almenys 3 mesos; 30´-7 días de duració. Coexistencia freqüent amb migranya sense aura.
2.3. CEFALEA DE TIPUS TENSIONAL CRÓNICA: Cefalea =/> 15 d/mes, =/> 3 m. (Pot ser contínua).
2.4. PROBABLE CEFALEA DE TIPUS TENSIONAL:
2.4.1. Probable cefalea de tipus tensional episòdica infreqüent.
2.4.2. Probable cefalea de tipus tensional episòdica freqüent.
2.4.3. Probable cefalea de tipus tensional crònica.
- S’ha de tindre en compte que alguns pacients amb cefalea de tipus tensional crònica desenvolupen trets semblants als de la migranya i viceversa, alguns pacients migranyosos desenvolupen cefalees amb trets de cefalea tipus tensional en els períodes intercrítics, la naturalesa dels quals, tant en un cas com en un altre, no està encara suficientement aclarida.
- Tant la cefalea de tipus tensional episòdica infreqüent (2.1) com la cefalea de tipus tensional episòdica freqüent (2.2) i la cefalea de tipus tensional crònica (2.3) poden ser de dos subtipus:
2.n.1. Associada a hipersensibilitat (tenderness) de la musculatura pericranial.
2.n.2. No associada a hipersensibilitat de musculatura pericranial.
(n = 1, 2 o 3).
3. CEFALEA EN RAÏMS I ALTRES CEFALEES TRIGEMIN-AUTONÒMIQUES.
3.1. CEFALEA EN RAÏMS.
3.2. HEMICRÀNIA PAROXÍSTICA.
3.3. SUNCT (Short lasting unilateral neuralgiform headache attacks with conjunctival injection and tearing).
3.4. PROBABLE CEFALEA TRIGEMIN-AUTONÒMICA.
3.1. CEFALEA EN RAÏMS. (Veure Cefalees Trigemin-autonòmiques).
3.1.1. Episòdica: Períodes de cefalea que duren entre 1 setmana i 1 any, separats per fases lliures de dolor d’almenys 1 mes.
3.1.2. Crònica: Atacs que no remeten durant més d’1 any, sense períodes lliures de dolor o amb remissions de menys d’1 mes de duració.
3.2. HEMICRÀNIA PAROXÍSTICA. (Veure Cefalees Trigemin-autonòmiques).
3.2.1. Hemicrània paroxística episòdica.
3.2.2. Hemicrània paroxística crònica.
- Es definixen temporalment de manera anàloga a l’empleada per a la cefalea en raïms.
- Pot coexistir amb la neuràlgia del trigemin – quadre denominat “Síndrome HPC-tic” –. La importància d’aquesta associació, de fisiopatologia no aclarida, és que ambdós condicions requerixen tractament independent.
3.3. SUNCT (Short lasting unilateral neuralgiform headache attacks with conjunctival injection and tearing – atacs de breu duració de cefalea neuralgiforme unilateral amb injecció conjuntival i llagrimeig –). (Veure Cefalees Trigemin-autonòmiques).
- És una entitat molt poc freqüent.
- S’han descrit pacients que únicament tenen injecció conjuntival o llagrimeig però no ambdós. Al contrari, hi ha pacients que es presenten amb altres símptomes autonòmics com els descrits en les altres CTAs. Per a alguns investigadors açò implicaria que el SUNCT seria en realitat una subforma d’una entitat a què proposen denominar SUNNA (short lasting unilateral neuralgiform headache attacks with cranial autonomic symptoms). Aquesta proposta ha de ser validada en els pròxims anys.
- La bibliografia suggerix que símptomes semblants poden aparéixer en relació amb lesions de fossa posterior o paraselars.
- La distinció entre el SUNCT i la neuràlgia de la primera branca del trigemin no és senzilla i requerix que els símptomes autonòmics siguen prominents en el primer cas. A més, ambdós poden coexistir.
3.4. PROBABLE CEFALEA TRIGEMIN-AUTONÒMICA.
3.4.1. Probable cefalea en raïms.
3.4.2. Probable hemicrània paroxística.
3.4.3. Probable SUNCT.
4. ALTRES CEFALEES PRIMÀRIES. (Veure Altres Cefalees Primàries).
4.1. CEFALEA PUNXANT PRIMÀRIA.
4.2. CEFALEA PRIMÀRIA DE LA TOS.
4.3. CEFALEA PRIMÀRIA RELACIONADA AMB L’EXERCICI FÍSIC.
4.4. CEFALEA PRIMÀRIA RELACIONADA AMB L’ACTIVITAT SEXUAL.
4.5. CEFALEA HÍPNICA.
4.6. CEFALEA DE TIPUS EXPLOSIU PRIMÀRIA (“TIPUS TRO”).
4.7. HEMICRÀNIA CONTÍNUA.
4.8. CEFALEA DIÀRIA PERSISTENT DES DEL INICI.
- En aquest grup s’inclouen vuit tipus de cefalea clínicament molt heterogenis.
- Cefalees molt semblants poden ser simptomàtiques i requerixen una avaluació cuidadosa per mitjà de proves complementàries. De fet, el diagnòstic de les cefalees primàries d´aquest grup ha de fer-se per exclusió.
- La seua patogènia és desconeguda.
- El seu tractament es basa en observacions clíniques o en alguns assajos no controlats, en general escassos.
- Les cefalees per compressió externa i per estímuls freds, abans incloses en el grup de “Miscel•lània de Cefalees no associades a lesió estructural”, són considerades actualment cefalees secundàries, incloses en el grup de “Neuràlgies cranials i causes centrals de dolor facial” (13).
CLASSIFICACIÓ CEFALEES SECUNDÀRIES. Equival a relació de causes de cefalea secundària.
5. Cefalea atribuïda a traumatisme de cap o coll.
6. Cefalea atribuïda a trastorn vascular cranial o cervical.
7. Cefalea atribuïda a trastorn intracranial no vascular.
8. Cefalea atribuïda a una substància o a la supressió d’una substància.
9. Cefalea atribuïda a infecció.
10. Cefalea atribuïda a trastorns de l’homeostasi.
11. Cefalea o dolor facial atribuïda a trastorn de crani, coll, ulls, oïdes, nas, sins, dents, boca u altres estructures cranials o facials.
12. Cefalea atribuïda a trastorn psiquiàtric.
5. Cefalea atribuïda a traumatisme de cap o coll (7 tipus).
5.1. Cefalea postraumàtica aguda:
5.1.1. Atribuïda a traumatisme moderat o greu.
5.1.2. Atribuïda a traumatisme lleu.
5.2. Cefalea postraumàtica crònica:
5.2.1. Atribuïda a traumatisme moderat o greu.
5.2.2. Atribuïda a traumatisme lleu.
5.3. Cefalea aguda atribuïda a “latigazo” (wiplash injury).
5.4. Cefalea crònica atribuïda a “latigazo”.
5.5. Cefalea atribuïda a hematoma intracranial traumàtic.
5.5.1. Atribuïda a hematoma epidural.
5.5.2. Atribuïda a hematoma subdural.
5.6. Cefalea atribuïda a un altre traumatisme de cap o coll.
5.6.1. Aguda.
5.6.2. Crònica.
5.7. Cefalea poscraniotomía.
5.7.1. Aguda.
5.7.2. Crònica.
6. Cefalea atribuïda a trastorn vascular cranial o cervical (7 tipus).
6.1. Cefalea atribuïda a ictus isquèmic o a AIT.
6.1.1. Atribuïda a ictus isquèmic (infart cerebral).
6.1.2. Atribuïda a atac isquèmic transitori (AIT).
6.2. Cefalea atribuïda a hemorràgia intracranial no traumàtica.
6.2.1. Atribuïda a hemorràgia intraparenquimatosa.
6.2.2. Atribuïda a hemorràgia subaracnoidea (HSA).
6.3. Cefalea atribuïda a malformació vascular sense ruptura.
6.3.1. Atribuïda a aneurisma sacular.
6.3.2. Atribuïda a malformació arteriovenosa.
6.3.3. Atribuïda a fístula arteriovenosa dural.
6.3.4. Atribuïda a angioma cavernós.
6.3.5. Atribuïda a angiomatosi leptomeníngea o encefalotrigeminal. (Síndrome de Sturge-Weber).
6.4. Cefalea atribuïda a arteritis.
6.4.1. Atribuïda a arteritis de cèl•lules gegants.
6.4.2. Atribuïda a anngiitis primària del SNC.
6.4.3. Atribuïda a angiitis secundària del SNC.
6.5. Dolor arterial carotídeo o vertebral.
6.5.1. Cefalea o dolor facial o cervical atribuïts a dissecció arterial.
6.5.2. Cefalea posendarterectomía.
6.5.3. Cefalea per angioplastia carotídea.
6.5.4. Cefalea atribuïda a procediments endovasculares intracranials.
6.5.5. Cefalea per angiografia.
6.6. Cefalea atribuïda a trombosi venosa cerebral (TVC).
6.7. Cefalea atribuïda a altres trastorns vasculars intracranials.
6.7.1. CADASIL.
6.7.2. MELAS.
6.7.3. Atribuïda a angiopatia benigna del SNC.
6.7.4. Atribuïda a apoplexia hipofisaria.
7. Cefalea atribuïda a trastorn intracranial no vascular (9 tipus).
7.1. Cefalea atribuïda a pressió elevada del LCR.
7.1.1. Atribuïda a hipertensió intracranial idiopàtica.
7.1.2. Atribuïda a hipertensió intracranial deguda a causes metabòliques, tòxiques o hormonals.
7.1.3. Atribuïda a hipertensió intracranial secundària a hidrocefàlia.
7.2. Cefalea atribuïda a baixa pressió del LCR.
7.2.1. Cefalea postpunció lumbar.
7.2.2. Cefalea per fístula de LCR.
7.2.3. Atribuïda a baixa pressió del LCR espontània (o idiopàtica).
7.3. Cefalea atribuïda a malaltia inflamatòria no infecciosa.
7.3.1. Atribuïda a neurosarcoidosi.
7.3.2. Atribuïda a meningitis asèptica (no infecciosa).
7.3.3. Atribuïda a una altra malaltia inflamatòria no infecciosa.
7.3.4. Atribuïda a hipofisitis linfocítica.
7.4. Cefalea atribuïda a neoplàsia intracranial.
7.4.1. Atribuïda a pressió intracranial elevada o hidrocefàlia causades per neoplàsia.
7.4.2. Atribuïda directament a neoplàsia.
7.4.3. Atribuïda a meningitis carcinomatosa.
7.4.4. Atribuïda a hiper- o hiposecreció hipotalámica o hipofisaria.
7.5. Cefalea atribuïda a injecció intratecal.
7.6. Cefalea atribuïda a crisi epilèptica.
7.6.1. Hemicrània epilèptica. (Com a aura o símptoma acompanyant a una crisi focal).
7.6.2. Cefalea postcrítica.
7.7. Cefalea atribuïda a malformació de Chiari tipus I.
7.8. Síndrome de cefalea i dèficit neurològics transitoris amb limfocitosi en el LCR (antiga pseudomigranya amb pleocitosi).
7.9. Cefalea atribuïda a un altre trastorn intracranial no vascular.
8. Cefalea atribuïda a una substància o a la supressió d’una substància (4 tipus).
8.1. Cefalea induïda per ús o exposició aguts a una substància.
8.1.1. Cefalea induïda per compostos dadors d’òxid nítric (NO).
8.1.1.1. Immediata.
8.1.1.2. Diferida.
8.1.2. Cefalea induïda per inhibidor de la fosfodiesterasa (sildenafilo i altres).
8.1.3. Cefalea induïda per monòxid de carboni (CO).
8.1.4. Cefalea induïda per alcohol.
8.1.4.1. Inmediata.
8.1.4.2. Diferida.
8.1.5. Cefalea induïda per additius i altres components alimentaris.
8.1.5.1. Cefalea induïda per glutamat monosódic.
8.1.6. Cefalea induïda per cocaïna.
8.1.7. Cefalea induïda per cannabis.
8.1.8. Cefalea induïda per histamina.
8.1.8.1. Immediata.
8.1.8.2. Diferida.
8.1.9. Cefalea induïda per PRGC (Proteïna Relacionada amb el Gen de la Calcitonina).
8.1.9.1. Immediata.
8.1.9.2. Diferida.
8.1.10. Cefalea com a efecte advers agut atribuïble a medicació usada per a altres indicacions.
8.1.11. Cefalea induïda per l’ús o exposició aguts a una altra substància.
8.2. Cefalea per sobreús de medicació.
8.2.1. Cefalea per sobreús d’ergotamina.
8.2.2. Cefalea per sobreús d’un triptán.
8.2.3. Cefalea per sobreús d’analgèsics.
8.2.4. Cefalea per sobreús d’opiacis.
8.2.5. Cefalea per sobreús de analgèsics combinats a altre(s) medicament(s).
8.2.6. Cefalea per sobreús de combinacions de medicaments (dels inclosos entre 8.2.1. y 8.2.6).
8.2.7. Cefalea atribuïda a sobreús d’una altra medicació.
8.2.8. Probable cefalea per sobreús d’una medicació.
8.3. Cefalea com a efecte advers atribuïble a medicació d’ús crònic.
8.3.1. Cefalea induïda per hormona exògena.
8.4. Cefalea atribuïda a supressió d’una substància.
8.4.1. Per supressió de cafeïna.
8.4.2. Per supressió d’opiacis.
8.4.3. Per supressió d’estrògens.
8.4.4. Atribuïda a supressió d’altres substàncies d’ús crònic.
9. Cefalea atribuïda a infecció (4 tipus).
9.1. Cefalea atribuïda a infecció intracranial.
9.1.1. Atribuïda a meningitis bacteriana.
9.1.2. Atribuïda a meningitis linfocítica.
9.1.3. Atribuïda a encefalitis.
9.1.4. Atribuïda a abscés cerebral.
9.1.5. Atribuïda a empiema subdural.
9.2. Cefalea atribuïda a infecció sistèmica.
9.2.1. Atribuïda a infecció bacteriana sistèmica.
9.2.2. Atribuïda a infecció vírica sistèmica.
9.2.3. Atribuïda a una altra infecció sistèmica.
9.3. Cefalea atribuïda a VIH/SIDA.
9.4. Cefalea crònica postinfecciosa.
9.4.1. Cefalea crònica postmeningitis bacteriana.
10. Cefalea atribuïda a trastorns de l’homeostasi (7 tipus).
10.1. Cefalea atribuïda a hipoxia i/o hipercapnia.
10.1.1. Cefalea de les altures.
10.1.1. Cefalea per immersió.
10.1.2. Cefalea de les apnees del son.
10.2. Cefalea de la diàlisi.
10.3. Cefalea atribuïda a hipertensió arterial.
10.3.1. Atribuïda a feocromocitoma.
10.3.2. Atribuïda a crisi hipertensiva sense encefalopatia hipertensiva.
10.3.3. Atribuïda a encefalopatia hipertensiva.
10.3.4. Atribuïda a preeclàmpsia.
10.3.5. Atribuïda a eclàmpsia.
10.3.6. Atribuïda a resposta presora aguda a un agent exogen.
10.4. Cefalea atribuïda a hipotiroïdisme.
10.5. Cefalea atribuïda a dejuni.
10.6. Cefalàlgia cardíaca.
10.7. Cefalea atribuïda a un altre trastorn de l’homeostasi.
11. Cefalea o dolor facial atribuïts a trastorns del crani, coll, ulls, oïdes, nas, sins, dents, boca o altres estructures cranials o facials (8 tipus).
11.1. Cefalea atribuïda a trastorn d’os cranial.
11.2. Cefalea atribuïda a trastorn del coll.
11.2.1. Cefalea cervicogènica.
11.2.2. Cefalea atribuïda a tendinitis retrofaríngea.
11.2.3. Cefalea atribuïda a distonia crani-cervical.
11.3. Cefalea atribuïda a trastorns dels ulls.
11.3.1. Atribuïda a glaucoma agut.
11.3.2. Atribuïda a errors de refracció.
11.3.3. Atribuïda a heteroforia o heterotropia (latent o estrabisme manifest).
11.3.4. Atribuïda a trastorn inflamatori ocular.
11.4. Cefalea atribuïda a trastorns de les oïdes.
11.5. Cefalea atribuïda a rinosinusitis.
11.6. Cefalea atribuïda a trastorn de les dents, les mandíbules o estructures relacionades.
11.7. Cefalea o dolor facial atribuïts a l’articulació temporomandibular (ATM).
11.8. Cefalea atribuïda a altres trastorns d’estructures facials o cervicals.
12. Cefalea atribuïda a trastorn psiquiàtric (2 tipus).
12.1. Cefalea atribuïda a trastorn de somatització.
12.2. Cefalea atribuïda a trastorn psicòtic.
NEURÀLGIES CRANIALS; DOLOR FACIAL PRIMARI I CENTRAL; ALTRES CEFALEES.
13. Neuràlgies cranials i causes centrals de dolor facial (19 tipus).
13.1. Neuràlgia del trigemin.
13.1.1. Clàssica.
13.1.2. Simptomàtica.
13.2. Neuràlgia glossofaríngia.
13.2.1. Clàssica.
13.2.2. Simptomàtica.
13.3. Neuràlgia del nervi intermediari.
13.4. Neuràlgia laríngia superior.
13.5. Neuràlgia nasociliar.
13.6. Neuràlgia supraorbitària.
13.7. Altres neuràlgies de branques terminals.
13.8. Neuràlgia occipital.
13.9. Síndrome coll-llengua.
13.10. Cefalea per compressió externa.
13.11. Cefalea per estímuls freds.
13.11.1. Atribuïda a aplicació externa d’un estímul fred.
13.11.2. Atribuïda a ingestió o inhalació d’un estímul fred.
13.12. Dolor constant causat per compressió, irritació o distorsió de nervis cranials o arrels cervicals altes per lesions estructurals.
13.13. Neuritis òptica.
13.14. Neuropatia ocular diabètica.
13.15. Cefalea o dolor facial atribuïts a Herpes Zòster.
13.15.1. Atribuïts a herpes zòster agut.
13.15.2. Neuràlgia postherpètica.
13.16. Síndrome de Tolosa-Hunt.
13.17. “Migranya” oftalmoplègica.
13.18. Causes centrals de dolor facial.
13.18.1. Anestèsia dolorosa.
13.18.2. Dolor central postictus.
13.18.3. Dolor facial atribuït a esclerosi múltiple.
13.18.4. Dolor facial persistent idiopàtic. (Antiga algia facial atípica o dolor facial atípic).
13.18.5. Síndrome de “boca ardent”.
13.19. Altres neuràlgies cranials o altres dolors facials de causa central.
14. Altres cefalees, neuràlgies cranials, dolors facials centrals o dolors facials primaris.
14.1. Cefalea no classificada en cap altre apartat.
14.2. Cefalea no especificada.
|
