| |
Altres neuràlgies menys freqüents.
13.3. Neuràlgia de l'intermediari (n. Intermediari o de Wrisberg, branca del facial que arreplega la sensibilitat del conducte auditiu extern – CAU –). Dolor paroxìstic o laceren-te que s'inicia en el CAU. Mateixa actitud que en les neuràlgies abans descrites (pel que fa al diagnòstic i tractament farmacològic). 13.4. Neuràlgia laríngia superior (n. laringi superior, branca del vagus).
Dolor de característiques i localització semblants a les de la Neuràlgia Glossofaríngia, encara que se pot irradiar cap al coll i arribar fins al tòrax. En aquest cas se sol demostrar una lesió compressiva o infiltrativa d'aquest nervi, encara que no sempre. El tractament consistix en el de la lesió de base, combinat amb antiepilèptics (veure Neuràlgia Trigeminal). 13.8. Neuràlgia occipital, Neuràlgia de l'Occipital major o d'Arnold. Dolor paroxístic o sord, en general unilateral (encara que pot ser bilateral), en el territori d'aquest nervi, zona alta cervical i regió occipital. Se sol desencadenar pel toc de la zona o moviments del coll. Deguda a lesions irritatives o compressives del nervi o de les arrels cervicals altes per processos locals, o bé secundària a traumatisme previ sobre la regió. Actitud semblant a la descrita anteriorment, encara que en aquest cas poden ser útils infiltracions amb anestèsics locals. 13.9. Síndrome coll-llengua. Parestèsies i inclús dolor en un dels costats de la llengua en relació amb moviments cervicals, generalment de rotació. Es deu a “irritació” de les arrels cervicals superiors per lesions cervicals altes o a nivell de la xarnera cervicooccipital (algunes de les fibres sensitives del nervi lingual ingressen en el SNC a través d'aquestes arrels). 13.10. Cefalea per compressió externa (“cefalea de les ulleres de nadador”). Produïda per la pressió exercida per diademes, mocadors, cintes, ulleres i altres objectes massa estrets. 13.11. Cefalea atribuïble a estímuls freds. Produïda per exposició al fred ambiental o per la ingestió d'aliments massa freds. 13.13. Neuritis òptica. Dolor que acompanya a la inflamació de les cobertes meníngies del fascicle òptic, per exemple, en el curs d'una Esclerosi Múltiple. Es tracta amb esteroids. 13.14. Neuropatia ocular diabètica.
Acompanya a la paràlisi isquémica del III parell cranial, que cursa sense afectació pupil•lar.
13.15. Cefalea/Dolor Facial per Herpes Zòster. Per Herpes Zòster agut i per Neuràlgia postherpètica. En el primer cas, el dolor pot precedir a les lesions cutànies; es tracta amb antivírics i analgèsics menors o majors segons la intensitat del dolor. La neuràlgia postherpètica és un dolor de qualitat disestésica que pot ser sord, paroxístic (laceren-te) o mixt. En el tractament inicial els fàrmacs més empleats són l'amitriptilina (dolor sord) o els antiepilèptics (dolor laceren-te – vide ‘supra' –). 13.16. Síndrome de Tolosa-Hunt. És una de les causes d'oftalmoplegia unilateral dolorosa (veure Cefalea Aguda). Es tracta d'un trastorn inflamatori idiopàtic a nivell de l'àpex orbitari o el si cavernós immediatament posterior. Poden combinar-se parèsia de III, IV i VI i branca oftàlmica del V parell. Per a alguns autors és el mateix procés que el cridat pseudotumor orbitari, encara que de localització més profunda. Ambdós requerixen una avaluació cuidadosa per a descartar aneurismes, neoplàsies, infeccions o sarcoidosi. Es tracta amb esteroids. 13.17. “Migranya” oftalmoplègica. És un quadre de cefalea retro-orbitària unilateral intensa associada a paràlisi completa (amb afectació pupil•lar) o incompleta del III parell cranial (n. motor ocular comú). Actualment no es considera un tipus de migranya. El dolor pot precedir (el menys habitual), acompanyar o seguir al dèficit neurològic i sol remetre al cap d'uns dies, mentres que la parèsia ocular persistix més temps, quedant a vegades seqüeles. Si se practica una RM durant la fase aguda poden veure's lesions hiperintenses en el tronc nerviós, de presumible naturalesa inflamatòria idiopàtica. Els esteroides poden reduir la duració
|