|
|
| |
|
| |
Informació sobre la migranya
|
| |
 |
| |
INFORMACIÓ SOBRE LA MIGRANYA.
Vosté patix de Migranya. Aquest és el nom mèdic de l’afecció coneguda popularment com a “jaqueca”. El terme migranya procedix del grec hemikranios, que significa “mitja cap”; la paraula “jaqueca” és una veu castellana que procedix de l’àrab zagiga, que vol dir “partit per la mitat”. Ambdos termes al•ludixen a la freqüent localització del dolor en un costat del cap.
La migranya és una malaltia que es caracteritza per la presentació periòdica d’atacs de mal de cap (cefalea) de localització sovint hemicraneal (en un costat del cap o al voltant d’un ull, almenys al principi de l’atac), que augmenta al moure el cap o fer algun esforç i que s’acompanya d’altres símptomes que són característics (encara que no sempre estan tots ells presents): nàusees, vòmits (a vegades diarrea) i sensibilitat augmentada a la llum i als sorolls (i ben sovint també a certes olors); alguns pacients (aproximadament un 15 %) patixen també altres símptomes, generalment uns minuts abans que aparega la cefalea, consistents en alteracions visuals (percepció de llums, "flaixos”, llampades, enlluernaments, línies congostos, “rajos”, “prismes”, etc.), sensació de formigueig en alguna zona del cos (generalment en un costat de la cara i les extremitats d’aqueix mateix costat), dificultats per a parlar, debilitat en una o les dues extremitats d’un costat (o a vegades en les quatre) o altres símptomes deguts a disfunció cerebral transitòria. Aquests símptomes reben el nom d’aura i solen durar entre 5 i 30 minuts. A més, molts pacients migranyosos tenen, al llarg dels 2 dies previs a patir un atac, una sèrie de símptomes “anunciants”, que solen consistir en sensació de cansament, tristesa, somnolència, badalls freqüents, o viceversa: hiperactivitat, insomni i irritabilitat; a vegades es dóna també falta de gana o tot al contrari, o bé una major apetència pel xocolate o els dolços. No és rar, a més, que les persones migranyoses siguen també molt sensibles a la llum intensa o els sorolls forts, inclús quan no tenen mal de cap.
Hi ha dos tipus fonamentals de migranya: la Migranya sense Aura i la Migranya amb Aura; hi ha pacients que tenen els dos tipus, és a dir, atacs amb i sense aura.
La Migranya és una malaltia extraordinàriament freqüent: la patix al voltant del 12% de la població espanyola. És més comú en les dones: per cada home que la té hi ha dues o tres dones afectades. És molt habitual que siga hereditària: quasi un 75% dels migranyosos tenen l’antecedent que sa mare o son pare hagen patit “migranyes” o que algun o alguns dels germans també les tinguen. Sol començar ja en la infància o en l’adolescència; és freqüent que a partir dels 50 anys tinga tendència a fer-se més lleu i inclús arribe a desaparéixer, encara que no sempre és així.
No tots els dolors de cap són deguts a la migranya. De fet, a pesar de la seua freqüència, la migranya no és la causa més habitual de cefalea. És més freqüent l’anomenada cefalea de tipus tensional o de tensió, consistent en una sensació més o menys duradora de pressió o de pes sobre el cap o al voltant d’aquest (com si es portara posat un casc o una banda) que sol ser d’intensitat lleu i que típicament no s’acompanya dels altres símptomes que solen aparéixer durant les crisis de migranya: nàusees, vòmits, hipersensibilitat a la llum i als sorolls i agreujament amb els moviments. Aquesta cefalea de tensió sovint la sentim acompanyant a situacions d’estrés o de tensió emocional. Alguns migranyosos tenen també ben sovint aquest altre tipus de mal de cap. Existixen a més molts altres tipus de cefalees que són deguts a diferents causes, encara que són prou més rars (només un 10% de totes les cefalees).
A què es deu la Migranya?
Actualment, la Migranya es considera una malaltia de probable causa genètica. En la major part dels casos, l’alteració o alteracions genètiques que la produïxen es transmeten per herència; en altres, apareix per primera vegada en una persona determinada a conseqüència de possibles mutacions.
Com a conseqüència d’aqueixa alteració genètica, una zona de neurones del nostre Sistema Nerviós localitzada en el tronc encefàlic (la part de l’encèfal que unix el cervell amb la medul•la espinal), la qual intervé en la recepció de les sensacions procedents de la cara, de la mitat anterior del crani i d’una part del coll (que arriben a aquest grup de neurones a través del nervi trigemin), és molt sensible a l’acció de diferents estímuls, tant externs com interns. Aquesta hipersensibilitat fa que les dites neurones puguen activar-se amb facilitat en resposta a diferents factors i generen descàrregues de naturalesa elèctrica, que transmeses a les artèries de les meninges a través de les branques del nervi trigemin, fan que aquestes es dilaten i alliberen substàncies químiques que irriten les terminacions nervioses localitzades en les parets de les propies artèries, la qual cosa provoca un dolor intens.
Quins factors poden desencadenar un atac de migranya?
Són múltiples, encara que no tots ells afecten totes les persones amb migranya. En general, cada migranyos/a sol tindre alguns desencadenants molt concrets, encara que hi ha alguns que són especialment freqüents. Entre ells destaquen l’estrés, les tensions emocionals, exercici físic excessiu, el cansament, dormir poc, dormir massa – per exemple, descans després d’un període d’estrés (“migranya del cap de setmana”) –, els canvis hormonals en les dones (ovulació, menstruació, anticonceptius, el període al voltant de la menopausa), el dejuni, algunes begudes i aliments, additius químics, medicaments, factors ambientals (llum intensa, algunes olors, canvis climàtics, altitud elevada), etc. També pot ser que els atacs o crisi apareguen sense un desencadenant aparent.
Qui pot tractar la migranya?
Evidentment, un professional mèdic. El més pròxim a vosté és el seu metge d’Atenció Primària, qui està perfectament capacitat per a entendre i tractar el seu problema. Només en alguns casos el seu metge pot necessitar l’opinió d’un especialista, en aquest cas un neuròleg.
A pesar que la resposta pareix tan òbvia, una gran part de les persones amb Migranya no arriba a consultar mai a un metge i recorre a l’automedicació. De fet, el mal de cap és una de les afeccions que amb major freqüència dóna lloc a aquesta pràctica. En molts casos, açò pot tindre conseqüències molt negatives, ja que el consum freqüent, dos o més dies per setmana, d’analgèsics de forma indiscriminada és una causa molt freqüent que el dolor es cronifique, es precisen dosis cada vegada més altes de medicaments i el dolor arribe a fer-se diari o quasi diari. Aquesta cefalea diària és un problema de salut cada vegada més freqüent i pot arribar a ser incapacitant; no obstant, té solució, sempre que es recórrega a un tractament específic indicat i supervisat per un metge, després d’una correcta avaluació del problema.
|
|
